9 d’agost del 2011

La Sang dels Innocents - Julia Navarro


Aquest és un llibre que vaig llegir ja fa uns anys i que, tant ara com abans, em va fascinar. El seu tema principal són els fanatismes religiosos i com aquests han estat presents sempre al llarg de la història. La novel·la transcòrrer en tres èpoques diferenciades: els càtars del s.XII, l'època franquista i, l'actualitat, l'extremisme islàmic. Aquestes tres èpoques es relacionaran sobretot al voltant d'un tema: la intol·lerància al llarg dels segles i en com es vessa, sempre, la sang dels innocents.
D'aquest llibre he extret les següents cites de l'autora que m'han fet reflexionar moltíssim.





"-Però no creuen en nostre Senyor - va protestar el frare.
- Sí, sí que hi creuen, però d'una manera diferent. Odien la creu perquè és el símbol del sofriment, diuen que Jesús no pertany al món visible, creuen que hi ha un Déu bo i un altre dolent. De quina altra manera s'explicaria tanta inquitat i sofriment? Com explicar que si Déu ho ha creat tot, hagi fet el mal o almenys? Què té a veure Déu amb la mort de tants innocents? El dimoni existeix i té un poder immens; nosaltres anomenem el Mal d'una manera, ells d'una altra. Les diferències no són tan grans."


"-Vostè no és occità - va recalcar l'advocat.
- Bé, potser sí que ho sóc una mica. El meu pare és de Perpinyà i la meva mare de Tolosa, de manera que alguna cosa tinc a veure amb aquesta terra, tot i que, si volen que els hi digui la veritat, tant me fa d'on sóc o d'on són els altres. M'importa on estic bé i amb qui estic; m'importa la dignitat humana, la justícia i la pau. On es neix, això és una cosa que no s'escull.
- Nega les arrels? - va preguntar el comte Von Trotta.
- No tinc necessitat de reafirmar-m'hi. El que importa és el que podem arribar a ser com a persones, tan se val on hem nascut. Néixer en un lloc pot determinar el món de les emocions íntimes, els gustos, les olors, la música, el paisatge... Però ni vull ni permeto que res de tot això em determini com a persona."


"Cada home ha de poder resar al Déu que vulgui, sense que això tingui a veure amb el seu patriotisme o el seu lloc de naixament."


"Va sentir fàstic. Quant fanatisme! Quanta sang vessada en nom de Déu! Va pensar que Déu no podia perdonar els qui utilitzaven el seu nom per torturar i assassinar altres éssers humans. Era impossible que fos així, tant se li'n donava, a Ell, com li resessin, com el sentissin!"


"-Déu? No crec en Déu, papa, no crec en Déu perquè li vaig demanar que em tornés la meva mare i no ho va fer. Si existís no hauria permès que morissin sis milions d'innocents a les cambres de gas. Creus que no li van resar demanant-li compassió i pietat? On era? No ha volgut evitar la mort dels innocents? No ha pogut? Per què va permetre que matessin la meva mare?
- Fill, no culpis a Déu del que ha fet Hitler.
- Si Déu existeix, ha permès una matança. Em vau donar una educació laica; no em parlis de Déu, ara. Lluitaré perquè mai més ningú pugui matar jueus impunement. Lluitaré perquè els jueus tinguin una llar, perquè no ens persegueixin més. No he comptat amb Ell quan el necessitava i Ell ha deixat de comptar per a mi, què més ens pot fer?"


"Sempre va servir al mateix Déu, ja que només n'hi ha un, es digui com es digui, se li resi com se li resi, se'l percebi com se'l percebi."


"- No admeto la intolerància de l'Església quan vol imposar a sang i foc les seves creences, incapaç de respectar les del proïsme, com si fos la guardiana de la veritat. Abans que l'Esgésia existís, hi havia altres religions, de manera que, per què hauria de tenir l'Església catòlica el monopoli de la veritat? -va exclamar Raymond.
- Té la veritat revelada per Déu -va respondre Ignacio "..."
- La veritat revelada? Això és un conte d'infants... Quants concilis s'han hagut de celebrar perquè es posessin d'acord en allò que els catòlics han de creure? No hi ha cap veritat revelada, sinó una poderosa màquina de poder dirigida a dominar els incauts.
- I vostè en què creu? -li va preguntar Ignacio
- Jo? En la raó i en el dret dels habitants d'aquesta terra a creure en qui vulguin."


"Al llarg de la história s'ha vessat molta sang perquè hi ha homes que es pensen que són déus i no els importa sembrar de mort el món, perquè per a ells els altres homes només són carn amb forma, però sense veu, sense ànima. No els veuen, no els noten, no els fa res que morin sempre que això serveixi als seus interessos. També s'ha vessat molta sang en nom de Déu. Quina contradicció! Què deu pensar Déu d'aquests homes que han utilitzat i utilitzen el seu nom per matar? No creu que l'Esgésia hauria de reflexionar-hi? I fer alguna cosa, sí; per què no comença vostè? Fra Julià clamava perquè algun dia algú vengés la sang dels innocents, però em sembla que és més útil que no es continuï vessant. La venjança no serveix de res als morts..."


"- El meu honor, com dius tu, és meu, i per tant és intransferible. Els fills no paguen pels errors dels pares, ni els pares pels dels fills. En dret, cada individu és l'únic responsable dels seus actes. Pel que fa a l'obediència..., em sap greu decebre't, però no t'haig d'obeïr ni a tu ni a ningú. Respecto el nostre pare, respecto la seva manera de viure, la seva cultura, les seves tradicions, però això no implica que les hagi d'assumir com a meves en la seva totalitat."


"- No, no ho entenc. No entenc el fanatisme. No entenc per què no podem viure junts musulmans i cristians. No entenc per què els éssers humans ens entastem a convertir la diferència en un abisme infranquejable. No ho entenc perquè no crec que Al·là sigui diferent del Déu cristià o del Déu jueu..."


"Només existim els homes i tots som iguals. Tan se val on haguem nascut o a on visquem. Som homes amb totes les misèries i les grandeses que es troben en l'ésser humà. Quan perds la teva mare, el dolor és el mateix tan si has nascut aquí com a la Xina. Quan algú t'humilia, el dolor de la humiliació se't clava a l'ànima , tan si ets basc com escocès. Si no guanyes prou per mantenir la teva família, la desesperació és la mateixa aquí o a Sebastpol.
He après que la terra no és res sense els homes, que el que importa són els éssers humans..."


"- I qui t'ha dit que haguem de castigar ningú? Per què no som capaços de viure en pau els uns amb els altres? La Terra és de tots, hi ha lloc per a tots. Deixem que cadascú resi a Déu com li hagin ensenyat de petit."


"- No és que em sigui igual, és que vivim en un món que és així, i crec que ens hem anat immunitzant davant dels actes horrorosos. Som capaços de veure els informatius mentre mengem, no ens afecten per res en la nostra vida quotidiana. Quantes vegades no has vist les imatges d'un atemptat amb una colla de morts i després has continuat fent el que tenies previst?"